Veu

Quines malalties pot tenir la veu?

Pot presentar-se una disfonia (ronquera), a causa d’un refredat o després d’haver cridat o enraonat massa en una ocasió determinada. És un procés agut que cura en pocs dies amb repòs vocal.

Però si la disfonia persisteix més de dues setmanes i la veu està alterada permanentment, es parla de disfonia crònica; en aquest cas cal un estudi per determinar-ne les causes i el tractament.

Per què apareixen les disfonies cròniques?

La majoria són conseqüència de forçar la veu. Persones que treballen de cara al públic, en ambients sorollosos, amb el telèfon, professors i sobretot mestres de primària, són més vulnerables perquè han de parlar més i a més volum. Si no fan ús d’una tècnica vocal adequada, apareixen una ronquera progressiva. Són habituals lesions com ara nòduls o pòlips.

A vegades la veu ha estat alterada des de la infància i pot haver-hi antecedents familiars; es tractaria de quists o altres lesions congènites de les cordes vocals que provoquen el mal funcionament de la laringe.

En altres ocasions, la disfonia és l’expressió de processos d’origen neurològic, miopàtic, endocrí, tumoral o altres i s’ha de tractar la malaltia de base a part del problema de veu en si mateix.

Com es diagnostiquen?

S’analitza la qualitat de la veu del pacient i els seus hàbits fonatoris; també s’estudia l’estructura i funcionament de les seves cordes vocals amb video-laringo-estroboscòpia (VLE) que permet el diagnòstic més acurat de les lesions de la laringe, i la detecció precoç de malalties greus.

Com es tracten?

El tractament de les disfonies cròniques varia depenent del tipus de patologia.

Quan la causa és una mala utilització de la veu, cal fer reeducació vocal. L'objectiu és canviar els hàbits fonatoris del pacient mitjançant exercicis articulatoris i de coordinació fono-respiratòria, per parlar sense esforç, de forma natural, sense dolor ni cansament de gola.
Algunes lesions d’origen funcional necessiten intervenció quirúrgica però també reeducació per tal que la lesió no es reprodueixi.
Si es tracta d'una paràlisi, traumatisme o una resecció parcial de laringe, es parla de rehabilitació vocal. Aquesta permet aprofitar al màxim les possibilitats de la veu del pacient. En la laringectomia total és imprescindible el treball de rehabilitació per restablir una bona comunicació verbal entrenant la veu esofàgica, que pot arribar a ser altament satisfactòria.

En tots els casos, sigui quin sigui el punt de partida, la veu resultant de la rehabilitació serà molt més útil i efectiva que la que pogués existir inicialment.

Veu professional

Els cantants i els actors de teatre professionals o amateurs precisen d’una acurada tècnica per evitar la fatiga de la veu i l’aparició de lesions; també els mestres de música, per poder oferir un bon model vocal.

Cal actuar a tots els nivells de l’aparell fonador per obtenir la correcta impostació, que permet a l’actor o cantant projectar la seva veu a qualsevol punt del teatre i per sobre de l’orquestra.

Anàlisi Acústica de la Veu

Proporciona imatges dels harmònics, de les freqüències formants del cantant i del parlant així com del vibrato i d’altres fenòmens de la veu, que en faciliten la comprensió al professional.

És una eina molt interessant també per a tractament doncs permet que el propi pacient intervingui activament en la seva reeducació.

Per a més informació, es pot consultar la ponència 'Acústica de la veu cantada' presentada en el II Congrès de l'Associació Catalana de Professors de Cant.

Feminització / masculinització vocal

La percepció de trets femenins o masculins a la parla està lligada a factors tant anatòmics com funcionals: amb tècniques de reeducació vocal es poden modificar aquests últims per potenciar les característiques vocals desitjades en casos de transsexualitat.

En primer lloc s’han d’identificar els aspectes diferencials de la veu i la parla masculina i femenina, especialment timbre vocal, to fonamental, atac vocal, ressonància de la veu i articulació.

Les estratègies de modificació han d’aplicar-se també a aspectes mímics i gestuals i a altres dimensions de la parla com ara l’entonació i el control de pauses, ritme i tempo.