La reeducació i la rehabilitació són fonamentals per resoldre les alteracions de la parla.

Signes d’alerta:

Quines dificultats tractem?

Retard o trastorn fonètico-fonològic

Els errors de base fonètico-fonològica incideixen negativament en la comprensió i expressió del llenguatge oral i escrit. L’aprenentatge de la lectoescriptura sempre és un moment de gran exigència lingüística i per al nen amb dificultats de discriminació fonològica resultarà especialment difícil. La intervenció logopèdica aportarà les claus per al reconeixement dels trets diferencials dels fonemes.

Dislàlies

Per solucionar-ho s’han d’exercitar els òrgans articulatoris fins que executin els moviments correctes en cada cas; però en tenir automatitzades les antigues seqüències de moviments, després cal un treball de generalització per poder-ho aplicar al lèxic ja conegut.

Disglòssies

Independentment de la correcció quirúrgica, quan estigui indicada, s’ha d’emprendre un treball de rehabilitació per obtenir el millor rendiment possible dels òrgans articuladors. Finalment es procedirà a la generalització com a les dislàlies.

Disàrtries

El problema neurològic també afecta al control de la respiració. El tractament es basa en enfortir la musculatura alterada i millorar l’aprofitament de l’energia muscular.

Tartamudesa

Quin origen té la tartamudesa?

Amb el desenvolupament del llenguatge el nen aprèn a seleccionar les paraules més adients per expressar una idea i a combinar-les seguint les normes gramaticals i fonètiques de la seva llengua.

És natural que al principi es mostri dubtós i presenti una parla amb aturades i repeticions però va encadenant els elements amb fluïdesa. Si en cap moment d’aquest aprenentatge apareix algun factor que el pertorba, és possible que quedi fixat un automatisme de disfluència.

Factors de risc

Es considera més probable que la disfluència quedi fixada si és un infant del sexe masculí i té altres familiars tartamuts.

Cal afegir-hi alguns aspectes psicològics que, combinats amb situacions familiars o ambientals, transitòries o permanents, contribueixen al manteniment del trastorn.

Què cal fer per evitar-la?

El més important és la prevenció: fer un seguiment del nen de risc i donar pautes d’actuació a la família i a l’escola.

Bàsicament el nen ha de comptar amb:

• Un model de parla clara i no gaire ràpida

• Temps i espai per poder parlar confiadament

• Sentir-se atès i escoltat per allò que vol comunicar i no constantment examinat i aconsellat per causa de la seva parla.

• Només amb aquestes mesures, un enorme percentatge de nens supera l’etapa de tartamudesa inicial i el problema desapareix.

Tractament de la tartamudesa

Si malgrat tot la quequesa es consolida, requerirà un tractament que, sense negar possibles suports de tipus psicològic, vagi dirigit a facilitar noves estratègies de fluïdesa per fer front al trastorn.

En el cas de l’adolescent o l’adult, pacient i terapeuta analitzaran conjuntament com i perquè es produeixen els moments de parla fluida i disfluent.

La comprensió de quins mecanismes de velocitat i intensitat de parla, coordinació fono - respiratòria, entonació, gestualitat, estructura del discurs, pauses, etc.,  s’activen en cada cas, ajudarà al propi subjecte a progressar en el control de la seva dificultat per mitjà del reconeixement,  l’entrenament i el nou aprenentatge.

Anàlisi Acústica de la Parla

Permet estudiar els trets acústics dels fonemes. De gran aplicació en la correcció de dislàlies, disglòssies i disàrtries. Com en el cas de la veu, el pacient pot intervenir activament en la seva reeducació.