Quines dificultats tractem?

Deglució atípica: Moviments inadequats de la llengua i/o altres estructures durant la fase oral de la deglució.

Deglució atípica

El nadó mama amb les mandíbules separades i la llengua ajustada a la tetina o al mugró. Amb el creixement li surten les dents, comença a mastegar i va abandonant l’hàbit de succió. Progressivament adopta el tipus de deglució de l’adult on la llengua no es recolza contra els incisius i els llavis estan en contacte passiu.

Si no es realitza adequadament aquesta transició i es manté l’hàbit deglutori infantil, pot esdevenir malformació de les arcades dentàries i malposició de les dents que impedeix la correcta oclusió de les mandíbules. També presentará alteracions de la parla.

Signes d’alerta:

• El nen respira per la boca i sempre la té oberta.

• Fa ulleres i està pàl•lid.

• Té el llavi superior curt i deixa veure les dents.

• Les dents superiors es recolzen sobre el llavi inferior.

• Quan empassa contrau els llavis i la barbeta.

• Pronuncia malament alguns fonemes, especialment les /s/.

Tractament de la Deglució Atípica

Requereix una exploració a càrrec de l’otorinolaringòleg, foniatra o ortodontista per descartar l’hipertrofia de vegetacions adenoidees (carnots) o altres alteracions que poguessin haver passat desapercebudes.

La intervenció logopèdica consisteix en ensenyar al nen la correcta mecànica de la deglució amb exercicis linguals i de la resta de músculs implicats en la masticació per a que deixin d’exercir pressió sobre les peces dentàries així com reeducació dels fonemes alterats.

Disfàgia

En condicions normals la llengua i els músculs de la masticació treballen en conjunt per impulsar el bol alimentari, mastegat i insalivat, cap a la faringe. Des d’aquest moment es desencadena una seqüència de moviments que coordina successives contraccions i relaxacions que fan progressar el bol fins a l’estómac.

Si hi ha una causa que pertorbi algun d’aquests mecanismes a qualsevol nivell, el resultat serà un trastorn de la deglució.

Signes d’alerta:

• Dificultats per empassar sòlids, sembla que l’aliment no pot passar.

• Dificultats per empassar líquids, s’ennuega o sobrevé tos a cada glop.

• Infeccions respiratòries freqüents.

• El menjar torna a la boca o al nas després d’haver-lo empassat.

• Després d’empassar queda sensació de tenir restes alimentaris a la faringe.

Causes de disfàgia:

• Accidents vasculars cerebrals, afeccions neurològiques i malalties degeneratives causen descoordinació en els moviments d’obertura i tancament de l’esfínter esofàgic superior o afecten a la funció valvular de la laringe.

• Tumors de boca o faringe creen obstrucció al pas dels aliments.

• Reseccions quirúrgiques poden alterar l’anatomia i la fisiologia de la via digestiva.

• Diversos fàrmacs com ara sedants, antidepressius, antipsicòtics, retrovirals, antiinflamatoris, entre altres, poden afectar a la deglució sobretot en persones grans.

• Alteracions de la motilitat de l’esòfag o estenosi (estretament) per reflux gastro – esofàgic.

Tractament de la Disfàgia

Després d’establir si l’origen és a l’orofaringe o a l’esòfag i si és de naturalesa obstructiva o neuromuscular, s’apliquen les mesures terapèutiques que, des del punt de vista de la rehabilitació poden incloure:

• Canvis posturals de cap i coll per redirigir el bol alimentari.

• Canvis en la mida del bol i la consistència dels aliments.

• Estímuls sensitius per afavorir el reflex de la deglució.

• Maniobres deglutòries i exercicis de reforç de la musculatura.